La romanització i els inicis del català

La romanització a les terres que actualment són de parla catalana es va iniciar l'any 218 aC, quan l'imperi Romà va desembarcar a Empúries, amb l'objectiu d'impedir l'avançament de l'exèrcit cartaginès cap a la península Itàlica. L’arribada dels romans va provocar canvis importants a la societat que van adoptar les institucions, la cultura, les lleis romanes, i la seva llengua: el llatí.

El llatí vulgar, el llatí parlat per la gent del carrer, pel poble baix i analfabet, és la base de les llengües romàniques. Es coneixen amb aquest nom el conjunt de llengües que provenen d’aquesta llengua. Les llengües romàniques són: portuguès, castellà, francès, aragonès, asturlleonès, occità, italià, retroromànic, cors, sard, romanès i català.

 Tot i això, hi ha una realitat lingüística anterior a la romanització que ha influït a la llengua catalana: el substrat preromà. Les llengües que es parlaven abans de l'arribada de l'imperi Romà van ser substituïdes a poc a poc pel llatí, però van deixar-hi unes rastres que han arribat al català. 

Després del procés de romanització, a partir del segle V dC, l’Imperi Romà es va desfer. Llavors, el llatí que es parlava a la península Ibèrica va anar evolucionant entre els segles vii i viii i arribà al segle viii que la llengua que es parlava a la zona nord de la Catalunya actual ja era català. Va aparèixer en els territoris dels Comtats de la Marca Hispànica de l'Imperi Carolingi (una “frontera” per evitar l'entrada dels musulmans d’Al-Àndalus a l'actual França). Els primers textos en llengua catalana eren lleis (Llibre jutge del s.xii) i sermons religiosos Homalíes d’Organyà de finals del s. xii o principis del xiii.